Era sabedor que la comunitat blocaire catalana —catosfera— era important; però no imaginava fins a quin punt. Vicent Partal adverteix que cal ser prudent amb aquestes dades, tanmateix se’n pot extraure una lectura qualitativa inequívoca.
En una entrevista a Fuster, un periodista preguntava com compatibilitzava en el seu pensament l’àmbit valencià amb el català; l’escriptor explicava que aplicava el consell de Pla: “Quan digui bon dia, i li contesten bon dia, és al seu país”, i continuava: “Tu vés a Requena i digues bon dia”. “Vaja vostè a Alacant o a Santa Coloma i diga bon dia”, interpel·lava l’entrevistador. “Molt bé, aquest és el problema dels nacionalistes de base lingüística. Jo no sóc nacionalista...”, més endavant Fuster es definiria com “allò que en diuen un ciutadà nacional, pura i simplement”. Complicat.
Tal vegada fóra excessiu afirmar que el meu país és allà on algú enceta un post teclejant bon dia, però és evident que el concepte domini lingüístic rep una important sotragada: domini implica continuïtat i interacció entre usuaris i això ocorre amb els catalanoblocaires: de Salses a Guardamar i de Fraga a Moscou.
Paradoxalment, a Perpinyà costa escoltar bons dies mentre que a la xarxa se’n multipliquen: dos indígenes flirtegen a una discoteca d’Eivissa en castellà —o en anglès o alemany— i tornen a casa, corrent, delerosos de publicar-ho, en català. Perds el carrer i guanyes el món! Hauríem de fer-nos mirar aquestes tecnotendències pel primer sociolingüista de guàrdia amb què ens trobem.[...]
dissabte 26 de maig de 2007
bon dia! (primer post)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari